Viceversa no té viceversa semblant. És un exemple de país amb criteris i valors concrets i que forma part de la decadència generalitzada. Un paisatge amb massa arquitectura de disseny i habitat per ciutadans dissenyats per fer la viu viu. És un lloc molt pintoresc, especial, fàcil de trobar al mapa, amb tots els personatges de l’espectre quotidià amb predomini dels estúpids. Una societat desgavellada, corrupte, farcida d’història i on tot és possible d’imaginar dins uns paràmetres surrealistes de grolleria instaurada. El poder executiu és sistemàticament comprat, el legislatiu fa les lleis a la seva mida i el poder judicial s’adapta i obeeix als vents de la política imperant. Mentre, tothom calla a la recerca d’una posició personal el més favorable possible.

Quan arriba la decadència, sempre hi ha un lloc per el pitjor. El malson de Metròpolis es fa realitat a Viceversa i aquesta, és la crònica sentimental dels fets.

*

La gerra que va caure del cel, segons una antiga tradició jueva.

Males llengües expliquen que els fets varen passar fa molts i molts anys. Un àngel sense sexe anomenat Maragda, volava amb una petita gerra plena d’ànimes intel•ligents al costat d’un altre àngel igual d’estrany, anomenat Topazi, que portava la gerra de les ànimes perdudes; és a dir, les ànimes dels curts de gambals. Es tractava de repartir el contingut per tot el país, de manera equitativa i que cada poble tingués alguns habitants intel•ligents i també alguns de “limitats”, més o menys com tot arreu. Però aquell dia va succeir l’imprevist: mentre sobrevolaven la regió de Viceversa que, com tothom sap, consta d’abundants muntanyes, en Topazi va tenir un accident al topar amb un turó del terreny i se li va trencar la gerra dels curts de gambals i en va abocar la totalitat del contingut. L’escampall va ésser espantós. Des de llavors, la majoria dels habitants de Viceversa, són mentalment esquifits, intel•lectualment esgarrats i no hi ha viceversa possible. El costum es va heretar i encara perdura.

Societats de gent normal?

Criteris optimistes opinen que encara en queda alguna. Diuen que hi ha regions del món on encara es valora la coherència de raonament i que el sentit comú és una pràctica quotidiana. Diuen que han vist gent sencera i llargs de gambals, dues virtuts considerades anomalies a gran part del planeta. A Viceversa van a la inversa: el món camina cap per avall, alguna tecnologia els fa més atapeïts o els destrossa, els gats son atrapats per les rates, els pollastres fan gent a l’ast, els pecadors confessen a capellans i el timbal repica al timbaler mentre tothom té rellotge i ningú té temps. L’home ha seduït al diable i l’ha fet déu del poder, manipulant principis. Els indignes omplen els bancs amb diner brut, els bancs saquegen països i els indignats criden al vent l’etern combat entre indignes i indignats. Vivim al país llegendari de les viceverses, on idees i fets oposats al bon sentit, son contraris a la raó i a la lògica.

*

VICEVERSA, paisatge amb figures
Joan Martí Valls
www.bubok.es/tienda
Edició paper i descàrrega PDF