Tots el apartats anteriors no mouen res. Tan se val qui sóc i què he fet.

L’important és donar unes pistes del què penso, per saber “realment què dic i com ho dic” com a creador.

El passat no té remei, el present és breu i el temps venidor és dubtós.

Oda, epopeia i drama són les etapes que generalment es cobreixen vivint. Centrem-nos en l'epopeia del present.