Tots el apartats anteriors no mouen res. Tan se val qui sóc i què he fet. Limportant és donar unes pistes del què penso, per saber realment què dic i com ho dic com a creador. El passat no té remei, el present és breu i el temps venidor és dubtós. Oda, epopeia i drama són les etapes que generalment es cobreixen vivint. Centrem-nos en l'epopeia del present.
|