LA POLS D’UNA MIRADA
És un llibre que ens obliga a un recorregut irònic i inquietant
al moment actual. Una època de decadència entre l’ataràxia
i la neurosi.
Fragments de textos:
Albert Camus va escriure:
Extrec de l’absurd tres conseqüències que són:
la meva revolta, la meva llibertat i la meva passió. Únicament
pel joc de la consciència transformo en regla de vida allò
que seria invitació a la mort.
Començar a pensar és començar a ser minat. La societat
té poca cosa a veure en aquests inicis. El cuc es troba en el cor
de l’home” i és aquí on cal buscar-lo. La simple
inquietud és l’origen de tot.
Cal apuntar-se a la revolta. La pròpia, la genuïna, l’autèntica,
la veritable revolta que portem a dins i mai ens atrevim a posar del tot
en solfa. No deixar que ens convertim en una ombra o un indigent social.
La revolta.-
Sis plau: reacciona i enfadat de veritat. Practica la revolta i sigues
feliç. No esperis perquè sí i rectifica el teu futur.
No podràs aconseguir la plenitud. L’acte de la revolta comença
per nosaltres mateixos i quan abans millor, i sobretot ha de persistir
en el temps. És un acte entre l’ombra i el silenci; un moment
d’afirmació i de plenitud. Després, hem de sortir
a l’exterior i prosseguir la feina. Massa gent arrossega l’ànima
a les palpentes en el buit incolor e insípid de la vida. La finalitat:
sortir d’aquest tràgic i grotesc moment.
Hi havia una vegada un home, que anava perdut, plorant de taberna en taberna.
Al arribar a casa va retrobar-se amb una família molt unida. Cada
dia discutien per la petita parcel.la de poder en el sofà, i tots
intentaven apropiar-se del comandament a distància d’aquell
horrible aparell de pantalla. Després de sopar, més televisió
i finalment en el racó del somni, no sabia si la realitat del moment
era millor així, escassa i limitada i comprenia millor perquè
les coses son reals, mediocres i vulgars. Llavors somiava un horitzó
encara més horitzontal i s’hi perdia com cada nit. La soledat
és el convenciment de no tenir un lloc on poder anar.
La llibertat.-
Fins aquell moment havia avançat en la despreocupada primera joventut,
un camí de llibertat que semblava llarguíssim i els anys
passaven sense pressa. Li sobraven forces per viure i el cor bategava
de desitjos aventurers i tendres. Coses meravelloses omplien els dies
que tenia al davant. Estava convençut que un dia arribaria a les
fites desitjades.
Però en un punt concret del recorregut, instintivament, si mirem
enrere veiem que algunes portes s’han tancat a la nostra esquena
i ja no podem comptar-hi. Notem que els núvols es dilueixen uns
amb els altres i perden la gràcia i la imaginació de les
formes. Llavors, comprenem que el temps passa i que el camí s’acaba
al capdavall del proper revolt. No serveix de res mirar enrere i hem d’admetre
que el camí també forma part de la nostra ruïna. Ara,
per fi hem d’acceptar que hem estat esperant amics que no existeixen,
somnis que no son, genialitats que no hem sabut abastar. Som el que hem
estat capaços de ser i res més. Pot ser molt, o també
menys del que voldríem.
La
llibertat és el domini que tenim sobre nosaltres mateixos.
(Hugo Grotius)
La passió.-
La passió és el motor de TOT. Passió i il•lusions
han de ser els motors del bireactor que hauríem de ser. La passió
que portem entre les cuixes i la que portem entre les celles, la passió
d’imaginar i crear. La passió per ser i la il•lusió
per fer són el motiu. Encara que sigui per concebre una veritable
utopia, fa falta una certa dosi d’ingenuïtat i sobretot molta
passió.
*
Prohibit per interès general
Es governa als homes amb el cap. No es juga als escacs amb bon cor. (Chamfort)
Es fa saber a tothom interessat, que a partir del dia d’avui i per estricte interès general, queda:
Prohibit sotmetre a votació res del que nosaltres no preguntem.
Prohibit avortar fora d’hora o fora de lloc
Prohibit tenir feina fitxa
Prohibit considerar que es cobra poc per la feina que fas
Prohibit dir que no a qualsevol proposta del teu amo
Prohibit ser funcionari públic sense sentir-se avergonyit del “privilegi”
Prohibit abstenir-se de riure els acudits dels polítics
Prohibit no aplaudir en mítings i inauguracions organitzats pel
Govern
Prohibit queixar-se per qualsevol nimietat
Prohibit parlar la llengua materna fora de casa (excepte la pactada)
Prohibit no saludar reverencialment els símbols de la Pàtria
més gran
Prohibit criticar les decisions del Govern
Prohibit anar a dormir massa tard
Prohibit no saber dir sí senyor amb total sinceritat
Prohibit fer mofa de les institucions del Govern
Prohibit no fer mofa del les institucions dels miserables governs anteriors
Prohibit dubtar del Tribunal Constitucional
Prohibit qüestionar la monarquia
Prohibit qualsevol tipus de republicanisme
Prohibit el federalisme sense consensuar
Prohibit no creure en les lleis d’aquest Parlament
Prohibit no voler rectificar lleis anteriors, d’evident perjudici
acumulat
Prohibit vomitar en espais públics
Prohibit orinar a les faroles i al mobiliari urbà
Prohibit manifestar-se fora de test
Prohibit tatuar-se i maquillar-se en accés
Prohibit ensenyar les cuixes fóra de context
Prohibit dormir durant la missa
Prohibit escopir a menys de 500 metres de les esglésies i escoles
Prohibit no confiar en la justícia
Prohibit dubtar de l’eficàcia professional de cap membre
del Govern
Prohibit votar contracorrent
Prohibit ser pessimista
Prohibit ser pensionista ric
Prohibit parlar malament de la benemèrita i forces de seguretat
de l’Estat
Prohibida la blasfèmia i la paraula obscena
Prohibit aixecar la veu
Prohibit finançar tonteries i onegés discutibles
Prohibit cobrar comissions per sobre del quinze per cent
Prohibit saltar-se la llei sense haver finançat abans el nostre
partit
Prohibit malbaratar temps i diners en cultura
Prohibit renunciar a tenir aeroport, poliesportiu, AVE i autovia al teu
poble
Prohibit parlar malament del progrés insostenible
Prohibit no considerar aquest país com un dels millors del planeta
Prohibit circular de dia amb maletes plenes de diners
Prohibit no considerar-te feliç quan t’ho pregunta un estranger
Prohibit no sentir-se orgullós d’aquest país
Prohibit fer mala cara quan obres l’aparell del televisor
Prohibit no creure TOT el que diem des del Govern
Prohibit manifestar-se al marge de les normatives del Govern
Prohibit posar entrebancs a qualsevol d’aquestes normes
Prohibit prohibir sense el consentiment dels prohibidors col•legiats.
La societat, el que s’anomena món, no és sinó
un combat de mil petits interessos contraposats, l’eterna lluita
de vanitats que creixen i es barallen ferides i humiliades les unes per
les altres i que expien al dia següent entre l’ensopiment de
la derrota i el triomf del dia anterior. Viure en soledat, negar-se a
ser aixafat, és el que es considera no ésser ningú
i mancar d’existència.
El món endureix el cor de la majoria dels homes. (Chamfort)
*
Amb la lectura de llibres de divulgació científica vaig tenir aviat la convicció de que molt del que deia la Bíblia no podia ser veritat. La conseqüència era que vaig adoptar una consciència lliurepensadora que fregava el fanatisme, unida a la impressió de que l’Estat menteix intencionadament; va ser una impressió demolidora. De la vivència va néixer un sentiment de recel contra qualsevol classe d’autoritat, una actitud escèptica davant de les conviccions que dominen en qualsevol mitjà social específic. (Albert Einstein)
*
Sostinc que el nostre futur és l’abisme i tornarem a ser
esclaus. Que la nostra societat decadent camina cap a la degradació,
cada cop més gran, en un remolí de disbauxa generalitzada.
El capitalisme s’ha devorat a si mateix. La racionalitat, la coherència,
la honradesa i el treball ben fet han donat pas a la manca de lògica,
la tonteria, l’avarícia i la barroeria. La decadència
és la conseqüència d’un delirant procés
que consisteix precisament en això: degradar actituds i destruir
valors; l’ideal ja no és la recerca del bé comú.
Els dirigents mundials, inútils en les seves decisions i desconcertats
o fàcilment corruptes, no saben o no volen saber cap on hem d’anar.
La decadència s’ha instal•lat i quan s’ha estès
a una enorme majoria dels individus de la societat i ha infectat tots
els nivells socials, la societat es rebolca en la podridura i no pot haver-hi
ataràxia de cap tipus. Estem condemnats a únicament subsistir
en el femer d’un món delirant i tot plegat en un immens i
complex galimaties. El panorama és inquietant.
L’Estat
anomena llei a la seva pròpia violència i crim a la de l’individu.
(Max Stirner)