PENTIMENTO, aforismes i pensaments d’un apòstata
(Aforismes i pensaments biogràfics)
Algú va definir Pentimento, quan un pintor canvia de idea durant l’execució d’un quadre i n’altera detalls o fins i tot torna a començar, pintant al damunt de l’anterior obra.
L’existència humana és un seguit de penediments i de rectificacions cavalcades unes sobre d’altres. Refem, revisem, reescrivim, recreem, recordem, rectifiquem, revivim, reordenem, repensem, reobrim, recaiem.
El llibre, com el poti-poti de la vida és un magma de vivències viscudes o somniades pel desig de viure-les. Són retalls de petites experiències, reflexions sobre errors, també alguns bons encerts, moments de dolor o instants de plaer. La vida de cada individu és com un calidoscopi que el temps s’encarrega que cada cop sigui menys divertit. Aquest llibre conté també una bona dosi de nihilisme.
Hi trobarem reflexions:
SOBRE L’EXISTÈNCIA HUMANA
SOBRE EL SISTEMA ESTABLERT
PENSAMENTS REFERENTS AL COS I LA PERSONA
PENSAMENTS MUSICALS I OLOROSOS
EL SEXE SENTIT
LA VEU DEL SILENCI
EPITAFIS I PENSAMENTS NECRÒFILS
NARRACIONS CURTES
FRAGMENTS DE PENTIMENTO:
Benaurances del Segle XXI:
Benaurats els eixerits, doncs ells entraran primer.
Benaurats els mafiosos, doncs d’ells és la Terra.
Benaurats els idiotes, doncs ells governaran el Món.
Benaurats els cínics, doncs tindran futur a la política.
Benaurats els hipòcrites, doncs ells dominaran sempre als demés.
Benaurats els perversos, doncs les futures idees seran seves.
Benaurats els consumidors, doncs ells compliran el seu destí.
Benaurats els bruts de cor, doncs ells seran aplaudits.
Benaurats els vulgars d’esperit, doncs ells seran admirats.
Benaurats els egoistes, doncs ells faran història.
La gran virtut existencial consisteix a trobar la fórmula de viure com ens convé. Llavors podem morir feliços, encara que sigui destrossats per l’època, per la societat, per la salut o per la indiferència.
Hem de fer per manera que els nostres somnis complementin els nostres raonaments. Som el producte de les nostres limitacions.
Per viatjar cal portar a dins el desig d’immensitat.
Els pobres d’esperit es neguen a viatjar per motius d’il·lusió.
Viatjar és tirar-se de cap a la recerca del contrast.
NARRACIONS CURTES amb sentit crític:
El nadó portava penjada del peuet una etiqueta d’identificació amb el seu nom i una inscripció, enumerant les substàncies essencials de la seva composició molecular:
Instint: substància absolutament enganxosa.
Voluntat: substància altament volàtil.
Sentiments: substància somnífera.
Passió: substància afrodisíaca.
Sensatesa: substància hipotètica.
Humor: substància amb propietats medicinals.
Publicitat: substància altament corrosiva.
Consumisme: substància verinosa.
Diner: substància altament perillosa.
Temps: substància mortífera.
*
Llàstima del temps perdut; dels mitjans mal invertits; de les il·lusions escrostonades.
Llàstima que sigui impossible canviar el món.
Llàstima de no poder creure en el futur.
Llàstima que cada generació sigui més irresponsable i més cutre.
Llàstima que la intolerància sigui el motor de la història.
Llàstima que la hipocresia domini el món.
Llàstima que la cultura no hagi servit per veure-hi més clar.
Llàstima que s’hagin perdut tants valors.
Llàstima de no poder desprendre’ns de tants lligams.
Llàstima de no jubilar-nos amb la cara més alta.
Llàstima que ens hàgim venut per tan poca cosa.
Llàstima de ser tan cretins amb nosaltres mateixos i tan bruts amb el planeta.
Massa llàstimes acumulades.
*
PENTIMENTO, aforismes i pensaments d’un apòstata
Joan Martí Valls
Editor: Bubok Publishing S.L.
Edició en paper i descàrrega PDF
