|
Nas a nas, es donen
ànsia; el cap els va amunt i avall i les orelles no paren. Fan només un àpat al dia.
Quan resta una fulla, lemprenen cadascú pel seu cantó amb rapidesa. Diríeu que
juguen, si no riuen, i que cruspida la fulla una carícia fraternal unirà els seus
morrets. (Jules Renard) |
|
|