Espai, gent, objectes, imaginació i passió: territoris per habitar.
Hi ha territoris que habitem i llocs que portem a dins, que són territoris òptims per desenvolupar determinades experiències i crear estats d’ànim molt concrets que ens porten a modificar la nostra interpretació del sentit de la vida, de la raó per viure. Són terrenys privats per a les vivències. L’espai on vivim ens condiciona d’una manera gairebé absoluta i de com vivim en aquest espai ens determina. Hem de supeditar l’on i el com i segons interrelacionem els dos elements en naixeran una munió de variants. On podem viure?. En un espai físic, (en un tren, un iglú, una cova, un temple, un teatre, un manicomi, una presó, una caserna, un càmping, una claveguera, en espais immensos, esquifits, perillosos,...) En espais metafòrics com un núvol, el buit, un laberint, un forat, un infern...) i també en unes condicionants determinades (en un error, un engany, una il•lusió, un conflicte, una incertesa, en la imaginació, en el desencís...) I podem, viure sense viure, de records, d’utopies, “in albis”... Des del dia en que naixem hem habitat en territoris diversos, formats per espais limitats, amb grups i entorns socials diferents, ens hem enriquit i empobrit amb objectes i il•lusions externes de diversos gruixos i hem navegat per territoris imaginatius i somnis de fantasia conduits per passions de tot tipus. Som una amalgama compacta d’intencions, encerts i fracassos i sobretot d’experiències fossilitzades.
Com és i què opina del món un individu que fa trenta anys que és a la presó? Com és i què opina del món un individu que havent nascut en un hospital no l’ha abandonat mai? Com és i què opina del món un individu que ha nascut, viu i treballa en un museu? Imaginem el cas extrem que mai hagi sortit del seu “museu habitacle”. Con seria el seu sentit de la bellesa, de l’harmonia de les formes, de les proporcions, de l’estètica i de la interpretació de la història? El món no és com el que ell coneix i no ha estat mai configurat amb els seus paràmetres. Com és i què opina del món un individu que no sap entendre’l i només és capaç d’imaginar-se’l? És la pregunta més desconcertant de totes les preguntes plantejades. Viuria en un món virtual sense escapatòria; potser el món de l’esquizofrènia o el de la bogeria. El llibre descriu quatre espais: la presó, l’hospital, el museu i la imaginació. Espais tancats o aïllats que determinen i esdevenen una illa per reflexionar o desesperar, (la presó i l’hospital) o espais per la recerca i l’esperança, (el museu i la imaginació).
Hem de saber caminar cap el mínim a la recerca d’una gota de llum. *
|
ESPAIS PER UNA GOTA DE LLUM Joan Martí Valls Edició paper i descàrrega PDF |