APOSTASIA PROSTÀTICA,aforismes i pensaments
Es tracta d’una nova versió ampliada i revisada del llibre: “PENTIMENTO, aforismes i pensaments d’un apòstata” editat el 2011.
Reflexions sobre el sexe sentit i aforismes referents al cos, coneixem els personatges que configuren la nostra personalitat, la funció del poder, els sibarites mecanismes del capitalisme, els paranys del món modern, les diferents cares del silenci, els pensaments més simples, les olors, la necessitat de creure, reflexions sobre l’art de viatjar, de com els nadons arriben al món amb etiquetes definitòries, el paper que juga la mort i exemples d’epitafis, la benaurança del segle XXI i les intencions de la història.
L’avarícia és dels pocs vicis que no envelleixen ni minven mai.
Si ets capaç d’oblidar el que no té remei, potser aconseguiràs ser feliç.
Els detalls minúsculs de la vida aporten la seva grandesa. En la subtilesa i el detall hi ha el suc de totes les coses.
L’home lliure és el que no té por d’arribar fins al final del seu pensament i utilitza la llibertat per ser millor.
El poder és l’eina més perillosa. Al principi tot són bones intencions, però amb pocs mesos d’exercici de poder, l’individu ja s’ha tornat un fatxenda, un hipòcrita, un inepte, un corrupte i un dictador vocacional. Els cinc estadis evolutius del poderós.
Tal com fan algunes tribus “primitives”, cada matí hauríem de netejar-nos la llengua per evitar la hipocresia i la mentida, els ulls per veure el millor que ens envolta i les orelles per escoltar el que diu la natura.
Pots veure-ho i sentir-ho més o menys clar, però el tuf, no enganya mai.
Les condicions:
Cal poder tenir l’optimisme com a lema, l’alegria com a norma i que la bellesa sigui la nostra religió.
Es necessita molta paciència per aprendre a tenir paciència.
Tant de bo poguéssim morir d’entusiasme.
No hi ha res pitjor que sentir-se humiliat per un de més imbècil que tu.
Si saps gastar més poc del que guanyes, has trobat la pedra filosofal.
*
La història:
Hem de procurar que la història no sigui un conjunt d’esdeveniments que no haurien d’haver passat mai.
La col•lectivitat sempre és enganyada constantment i ens sotmet a milers de temptacions absurdes. La massa segueix el torrent consumista i les ideologies subtilment imposades des de dalt. La gent es passa la vida fent coses que odia per aconseguir els diners que “raonablement” no necessita, i comprar productes per impressionar uns veïns que detesta. Per contra: l’home lliure és el que no té por d’arribar fins el final del seu pensament.
L’home fa molts segles va inventar el llenguatge per necessitat de comunicar-se. L’escriptura, la impremta, la ràdio i el telèfon han estat grans invents. Les antenes i els satèl•lits, internet, han derruït fronteres... però mai no hem estat capaços d’entendre’ns entre nosaltres.
Una vegada més, algú defineix la crua realitat que ens envolta: La societat actual, “societat del benestar” es fonamenta en l’ansietat per comprar i l’angoixa d’haver de pagar. Els publicistes haurien de ser jutjats per crims contra la humanitat. La seva trista funció consisteix a crear frustracions i alimentar falses fantasies. La publicitat ha aconseguit allò que l’esperanto no va poder fer: fer-nos parlar a tots un idioma universal. Han aconseguit que els pobres adorin el luxe. Estem informats de Tot però no ens assabentem de Res. Vivim als llimbs d’un entreteniment fàcil que confonem amb cultura.
M’he tornar gelós del passat i desconfiat amb el futur. Tant de bo que aconseguíssim no tenir por del futur.
Hem aniquilat territori, embrutat aigües, cels i subsòls. Estem acabant-nos tots els recursos naturals, exterminant espècies i omplint amb excés de població l’únic planeta que tenim. Globalitzem la merda, les limitacions, la misèria, l’enveja i les baralles. Hem començat un rèquiem pel nostre estimat espai.
Hi ha moments tan sublims, que llavors voldries atrapar l’instant.
Conformar-se vol dir podrir-se. El costum i la rutina ens petrifica. L’avorriment podreix les neurones.
Si ets sincer has de reconèixer la teva hipocresia.
És trist, el tris tras del funcionari.
El silenci s’ha de viure; és comunicació en estat pur i sense audiència.
La follia és la pèrdua del silenci interior.
*
Algunes recomanacions:
No somiïs mai fora de test.
Som allò que fem per canviar el que som.
Intenta seguir el camí menys transitat.
Cal tenir voluntat de saber i voluntat de rebel•lar-se.
La ignorància obre el camí als grans disbarats.
L’experiència es fonamenta bàsicament en els errors.
Montaigne no va necessitar Freud per saber qui era, i Kafka va demostrar que l’home no és res més que un bitxo estrany. Tu ja saps que ets un bitxo estrany? El temps ho sap tot i acaba demostrant-t’ho posant les idees a cada lloc.
Volia comprar les fases de la lluna i el venedor li va fer bons tractes. Va poder pagar durant dotze fases amb interessos creixents.
Era una mala època i anaven curts de diners. Van haver d’empenyorar llit i llençols i després, no hi havia manera de dormir.
*
El sexe sentit:
El sexe: De fet i ben mirat... només es tracta de refregar la perdiu.
Sembla mentida que les baves puguin tenir tant d’èxit. Tan importants són unes poques contraccions espasmòdiques? Amb ben poca cosa estem contentíssims.
La passió és el motor i el sexe la maquinària. Vivim en el reialme del diner i dominats per la luxúria. Amén.
Fa molt de temps, l’Amor i la Bogeria van reunir-se per tal de saber qui manava en aquest món. Els dos volien tenir raó i ja se sap que en aquest casos la discussió va pujant de to. La Bogeria, responent a la seva coherència, va donar-li un cop molt fort al cap a l’Amor i el va deixar cec. Penedit per l’agressió, des de llavors, la Bogeria ha de guiar els passos de l’Amor.
Un espectacle de pit i cuixa no consisteix precisament en quatre pollastres ballant claqué.
*
Creure o no creure:
Abans creia en Déu i pensava que Déu creia en mi.
El setè dia... Déu ja va veure que s’havia equivocat, però va callar. El vuitè dia i davant del panorama, Déu va deixar de creure en l’home.
Penso moltes vegades que aquest món és obra d’un estudiant en pràctiques.
No creure en Déu em deixa indiferent, però no creure en la humanitat em fa patir.
En un intent de reconciliació hipòcrita, Déu em va insinuar que jo era el seu ateu preferit.
Si sóc ateu, només Déu ho sap.
*
La maduresa:
Fer-se vell consisteix exactament que quan ja es tenien algunes respostes, han canviat les preguntes i llavors la desorientació és fatal. Estem fora de temps.
Només els bojos estan convençuts d’allò que diuen.
Ignoro què s’ha de fer perquè el món no sigui tan cantellut.
Morir d’imbecil•litat és cada cop més freqüent.
Actuant a la babalà, obriràs la porta de bat a bat al fracàs.
El contracorrent és sempre més interessant.
En els camins secundaris hi ha sempre el més interessant per viure.
*